divendres, 20 d’abril de 2018

Llegir en família, un hàbit molt saludable



Estem a pocs dies que les places i carrers de Catalunya s'omplin de roses i llibres


I crec que és un bon moment  per parlar dels beneficis de la lectura.

Segons un estudi publicat al 2014 llegir exerceix un efecte positiu en el  desenvolupament cognitiu dels nens, fins i tot en aquells que encara no n’han après. És per això que els experts aconsellen començar a llegir als nens el més aviat possible, fins i tot abans de què neixin. Diuen que així, el fetus s'acostuma a la veu humana i comença a interactuar amb el món exterior

Les investigacions afirmen que els nens a qui se'ls ha llegit de petits tenen un millor rendiment escolar ja que la seva comprensió i el seu vocabulari són més amplis

Quan són mes grans, els nens lectors tenen més facilitat en d'adquirir nous coneixements i això fa que el seu rendiment acadèmic millori  en totes les disciplines no només en llengües i literatura

Durant l'adolescència s'ha observat que l'hàbit lector és un factor protector d'adoptar conductes de risc.

És per tot això que en molts països s’han implantat estratègies per tal de fomentar la lectura en l'àmbit familiar.

Aquí a Catalunya l'any 2002 el Grup de Biblioteques Infantils i Juvenils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes va crear i impulsar el programa Nascuts per Llegir. El projecte era una adaptació del que ja s'estava duent a terme altres llocs del mon (Born to read -EUA-, Bookstart -UK-, Nati per leggere -Itàlia-, etc.)

El programa va anar creixent i cap al 2004 els pediatres ja eren promotors de lectura. Coincidint amb les revisions donàvem a les famílies uns punts de llibre amb lectures recomanades per edat. Les famílies aleshores podien anar a buscar els llibres a la biblioteca pública del seu municipi.

El projecte va tenir molt d'èxit i milers de famílies van participar-hi. Per a que us en féssiu una idea deixo només un parell de dades:

  1. El 45% de les famílies a les que se'ls donava el punt de llibre i se'ls informava del projecte anaven finalment a la biblioteca
  2. El 77,5% de les famílies que arribaven a la biblioteca acabaven incorporat en una estona de lectura diària

Malauradament les retallades van fer que el programa es quedés sense subvencions i finalment el van clausurar el 2011.


Avui però, el projecte continua viu en alguns municipis que el van implementar de forma autònoma.


Amb retallades o sense hem de ser conscients de la importància que té fomentar la lectura en l'àmbit familiar 

Potser hauriem d’usar la Diada de Sant Jordi per recordar que llegir en família té premi, estar més sà.


Data de publicació: 20 d'abril 2018

dissabte, 14 d’abril de 2018

Wonder, una història sobre les famílies amb fills amb necessitats especials


Fa uns dies vam veure Wonder, la història d'un nen amb una terrible deformitat facial què ha de fer front al seu primer any d'institut

Auggie és un nen de 10 anys amb el síndrome de Treacher Collins i degut al seu aspecte, evita qualsevol tipus de contacte fora de la seva família. De fet quan surt el carrer, ho fa portant un casc d'astronauta. La seva mare ha estat l'encarregada d'educar-lo però al fer-se gran ha d'anar obligatòriament a l'institut i aquí comença la història.

Sense el casc que el protegeixi de mirades indiscretes Auggie haurà d'apendre acceptar-se tal i com és i fer front a comentaris i actituds cruels.

A mesura que avança la història també va canviant l'actitud dels companys d'institut, però no patiu que no us avançaré el final, este no és l'objectiu del post.

L'objectiu és reflexionar sobre com algunes malalties poden arribar a impactar en l'àmbit social i psicològic del nen i també en el de la seva família

La germana d'Auggie en un moment de la història diu "la meva família és com el sistema solar. El meu germà està al centre i els meus pares són els planetes que giren el seu voltant. Jo sóc només una estrella que s'ho mira des de la llunyania" Com afecten estes situacions als germans? Malgrat que a Wonder la germana és molt comprensiva, la realitat és bastant més dura i menys idílica. Els germans sovint es veuen desprovistos de part de l'afecte que tots els nens necessiten i adopten actituds que només busquen cridar l'atenció

I els pares? La mare d'Auggie va renunciar a la seva carrera professional per dedicar-se en cos i ànima a la cura del seu fill, un nen que abans dels 10 anys havia passat per 27 intervencions de cirurgia estètica. A Wonder la relació entre els pares és fantàstica, però això no s'ajusta a la realitat.  De fet, alguns estudis conclouen que el tenir un fill amb una malaltia complexa multiplica el risc de ruptura matrimonial. I esta és una realitat que com a pediatres no podem oblidar, hauríem de treballar per facilitar el màxim la integració del nen a la família i no que la família giri només al voltant del nen i les seves circumstàncies

En resum, Wonder és una història que val la pena escoltar i que ens permet reflexionar sobre com és per al nen i la seva família viure una malaltia amb necessitats especials


Data publicació del post: 14 d'abril del 2018

dijous, 12 d’abril de 2018

Els cops de cap son dolents, molt dolents


Fa uns dies escoltava en una xerrada TED, el testimoni d'un jugador de futbol America, Chris Nowinski, que alertava de la perillositat dels cops al cap.

Explicava com alguns dels seus companys de la lliga professional havien patit episodis d'insomni, depressió, mal de cap, labilitat emocional... i que fins i tot s’havien donat alguns de demència i suicidi. És el que es coneix per encefalopatia traumàtica crònica (CTE) i està originada per múltiples cops de cap


Com es produeix l’encefalopatia traumàtica crònica (CTE) ?

Amb cada cop de cap el cervell sintetitza una proteïna. A base d’anys i sobre tot de molts cops, esta proteïna acaba formant una espècie de grumolls que entorpeixen el normal funcionament del cervell, de fet, els primers símptomes de la CTE solen tardar en aparèixer de 20 i 30 anys.
I el més important es que no calen traumatismes importants per que aparegui esta proteïna, sinó que el principal factor de risc són els petits traumatismes lleus que habitualment no s’associen a pèrdua consciència.



Qui té risc de patir una encefalopatia traumàtica crònica ?

Totes les persones diagnosticades de CTE tenen una cosa en comú: múltiples cops de cap.  Els esportistes que tenen més risc són aquells que practiquen esports de contacte com el rugbi, boxa, futbol o hoquei.  També s'han descrit casos amb víctimes de violència domèstica
És important assenyalar que no tothom desenvoluparà una CTE. Els principals factors de risc són:

Edat a la que comencen els cops de cap: els científics afirmen que els pacients amb un pitjor pronòstic són aquells que han patit múltiples traumatismes abans dels 12 anys de vida

Durada de l'exposició els cops de cap: els esportistes amb un pitjor pronòstic són aquells que han tingut una carrera esportiva més llarga, es a dir com més temps sofreixes cops al cap pitjor

Segurament també hi ha també una altres factors de risc que encara no s'han descrit i que explicarien la predisposició individual a presentar CTE

Com es diagnostica?

Actualment la CTE només es pot diagnosticar sobre peces anatòmiques, és a dir en cervells de persones mortes.  Mitjançant unes tècniques especials els patòlegs especialitzats són capaços de determinar la presència de la proteïna implicada amb la CTE. Malauradament esta tècnica no es practica de forma rutinària pel que molts de casos de CTE passen inadvertits a les autòpsies


Té tractament?

Tractar una malaltia què només es pot diagnosticar de forma certa un cop has mort és difícil. Per sort, l'aparició dels símptomes propis de la CTE i l'antecedent de múltiples cops de cap ens ha de fer sospitar que ens trobem davant d'una persona afectada El primer pas es parar els cops i el segon oferir teràpia médica i psicològica per fer front als simptomes emocionals i físics de la malatia.


Es pot previndre?

La millor prevenció és evitar els traumatismes i protegir sobre tot als nens perquè ja hem vist que son molt vulnerables.
A Estats Units hi ha tota un debat social sobre si els nens tindrien que practicar o no esports de contacte com el futbol america o hoquei.
El que està clar és que els cascs que duen els jugadors d’estos esports no són sufients per protegir-los

Per acabar us deixo el tràiler de Concussion, una pel·lícula protagonitzada per Will Smith i basada en fets reals que explica la vida d'un jugador de futbol americà que va patir CTE. Malgrat que la traducció literal de consussion sigui conmoció cerebral, en espanyol s'ha traduit per "La verdad duele" una traducció que despista i que menysprea l'intent del productor per donar a conèixer una realitat que durant molt temps ha estat oblidada

divendres, 6 d’abril de 2018

Vacunar sense llàgrimes

Hi ha molts nens que relacionen les visites al pediatra amb les vacunes i evidentment entren a la consulta espantats

De fet, el calendari de revisions infantils aprofita les primeres visites al pediatre per vacunar. I ja sabem que la majoria de vacunes són injectades i que les injeccions espanten. Només la vacuna del rotavirus és beguda.

Seria fantàstic que la resta de vacunes també es poguessin administrar per via oral però la majoria contenen sucres i proteïnes que seríem digerides pel tracte intestinal i perdrien la seva efectivitat

Este escull s'ha intentat superar fent que la mateixa vacuna immunitzi enfront a varis gèrmens, és el que coneixem per vacunes combinades. Així la vacuna hexavalent és capaç d’immunitzar de sis germens diferents en una sola injecció.

De vegades, els pares, ens proposen administrar les vacunes en vàries visites, al meu entendre és un error. L’únic que aconseguim es perllongar les molèsties i augmentar la sensació que el nen té que cada vegada que va al pediatra el punxen

Existeixen varies tècniques per disminuir el dolor de les punxades, per exemple esprais i cremes anestèsiques que es fiquen una estona abans de la injecció o unes petites plaques de plàstic que produeixen una lleu vibració que bloqueja la sensació de dolor… he de dir que estes tècniques s'utilitzen poc en el dia a dia de la consulta, pot ser perquè pressuposem que el dolor d’una injecció és el tot tolerable, però repeteixo això només és una pressuposició


El que sí intentem freqüentment és distreure al nen mentre el vacunem i una de les tècniques més usades és fer-lo bufar. Pel YouTube voreu alguns vídeos de nens ja grandets que fan bombolles de sabó mentre els vacunen, em resulta divertit i segurament és força efectiu però tinc dubtes pel que fa a com queda de sabó la consulta després de vàries vacunacions.

En nens més petits una tècnica efectiva és vacunar-los mentre prenen del pit de sa mare, també podem usar xarops de sacarosa però jo prefereixo la llet materna, és més natural i infinitament més saludable.

Usem la tècnica que usem, després de la vacunació sempre hem abraçar el nen, quan són grandets els felicitem pel bé que s'han portat i quan són petits els intentem calmar gronxant-los en braços. Mai els haurien de retreure que han plorat o cridat mentre els vacunavem, encara hi ha pares que ho fan i ho hauríem d'evitar.

Una pregunta recurrent és si els hem de donar ibuprofé o paracetamol per a disminuir el dolor de la punxada. Des de fa uns anys ja no ho aconsellem de forma rutinària, perquè alguns estudis científics apunten que l'ús de paracetamol podria disminuir lleument l'efectivitat d'algunes vacunes.

Estic segur que entre tots aconseguirem vacunar sense llàgrimes

dijous, 29 de març de 2018

Que no t'enganyin les vacunes salven vides

Com ja sabeu enguany celebrem la segona edició de l'Escola de pares de la Clínica Terres de l'Ebre, i la veritat és que estic molt content de la rebuda que està tenint

La propera sessió  serà el dissabte 7 d'abril a les 11:30 a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i parlarem sobre vacunes


Noemi Morales i Sandra Insa, dues de les infermeres de pediatria ens explicaran tot allò que les famílies han de saber sobre les vacunes



Just avui m’estava mirant de la presentació i la veritat és que està molt bé. 

Parlaran sobre perquè és important vacunar, sobre efectes secundaris, quines estan excloses del calendari vacunal de la Generalitat, sobre com transportar-les sense trencar la cadena del fred, i acabaran la sessió amb un seguit de preguntes que freqüentment els pares i realitzen a la consulta



Per a mi la idea més important de tota la presentació és que les vacunes salven vides  i per justificar-ho utilitzaran algunes de les gràfiques que deixo al final del post



Però malgrat tot, cada any desenes de nens moren a Europa per malalties que s'haguessin pogut evitar amb una vacuna que els seus pares van decidir no administrar



Un dels casos més mediatics a Espanya va ser el del nen de 6 anys que l'estiu del 2015 va morir de diftèria a Olot. I és que hem de tenir clar que moltes de les vacunes van dirigides a malalties que tenen un tractament poc efectiu Per exemple,  la diftèria té una mortalitat que pot arribar fins al 10%. La poliomielitis i el xarampió poden deixar seqüeles permanents que s’arrossegara  tota la vida…. i malgrat això a Europa cada any hi han més de 21.000 casos de xarrampió amb més de 40 morts, el 89% dels casos no estan vacunats i un 6% només ha rebut la primera dosi de vacuna

Les autoritats ja han alertat que la incidència de xarampió al món s'ha disparat un 400% durant el 2017

No puc entendre que uns pares optin per no vacunar gratuïtament el seu fill d'una malaltia potencialment mortal

Potser és perquè al voltant de les vacunes s'han generat un seguit de falsos mites que cal desmentir:
  1. Les millores higèniques faran desaparèixer les malalties pel que les vacunes no seran FALS
  2. Els efectes secundaris de les vacunes encara no es coneixen FALS
  3. Les vacunes s'associen a la mort sobtada del lactant FALS
  4. No Cal vacunar de malalties que estan gairebé erradicades Espanya FALS
  5. Les malalties de la Infància que es poden prevenir amb les vacunes són inevitables FALS
  6. Les vacunes causen autisme FALS
  7. El mercuri de les vacunes és molt perillós FALS
  8. Com la grip és una malaltia lleu no cal vacunar-se FALS
  9. L'administració simultània de més d'una vacuna genera sempre efectes secundaris greus FALS
  10. Quan passes la malaltia generes més defenses que quan et vacunes FALS

No sé exactament quin de tots d'aquests falsos mites porta als pares a no vacunar 

L'únic que us puc dir és que resulta molt dur afrontar les conseqüències d'una malaltia que haguéssim pogut evitar i parlo només d'aquelles vacunes finançades de manera pública perquè  sobre les no finançades entenc que no tothom les pugui comprar

    Si us interessa el tema i en voleu aprofundir veniu el dissabte 7 d'abril a la xerrada, segur que no ens deixarà indiferents







    divendres, 8 de març de 2013

    Ni fruita, ni verdura ni peix, no vull menjar


    Quan seus a taula amb nens, mai saps com acabaràs, pot ser que amb cinc minuts ja hagin enllestit o que aquell dia NO, que lliurement hagin decidit que no volen el menjar que els has preparat. i això sol passar, just, amb els aliments que els pares creiem més saludables: peix, verdures, llegums.... En estes situacions què fem?

    Vagi per davant que no hi ha vareta màgica, en moment puntual la millor estratègia és crear entorns de diàleg i intentar que la situació no degeneri en una batalla campal on segurament el nen acabi plorant, l'adult cridant i el menjar tirat per sobre la taula. Estes situacions ens ha de servir per confeccionar un pla per encarar futures situacions de crisi

    La proposta que us faig es basa en quatre punts:
    1. No oferir substituts: això és un error molt freqüent, si no vol la verdura li dono un bol de llet amb cereals, "per compensar" Esta actitud a més de ser nutricionalment incorrecta reforça els plantejaments  del nen (si protesto obtindre el que vull)
    2. Implicar als nens en l'acte de cuinar i preparar els aliments. Molts estudis científics mostren que els nens que ajuden a la cuina, a més de divertir-se, aprenen a valorar l'esforç i la importància d'una correcta l'alimentació. Preparar els aliments de manera que els entrin pels ulls és bàsic.
    3. Respectar els seus gustos. No passa res perquè un nen no mengi cigrons si menja altres llegums com els fesols o les llenties. Tots tenim preferències i els nens també
    4. Perseverància: educar els fills és una marató, no un esprint. Els resultats mai son immediats i hem de tindre clar que els canvis mai son immediats
    Ànim i recordeu que menjar bé té premi: estar sà