dimecres, 14 de novembre de 2018

Beneficis per a la salut de tindre un gat

Fa unes setmanes vam adoptar a Kiara, una gateta d'uns tres mesos que tenien en acollida a la protectora Progat Deltebre

Per què vam adoptar un gat?

Ja feia temps que volíem adoptar un gat, i el viatge de l’estiu passat ens va fer acabar de decidir.

Fa molts anys que viatgem canviant casa nostra amb la d'altres famílies i enguany vam visitar els Països Baixos. 

Els propietaris de les cases d'intercanvi confien que donaràs menjar a les mascotes i durant estos anys ens hem trobat: tortugues, hamsters, gats.. però el sorprenent d'enguany era que a totes les cases hi vivia un gat.  De fet, les estadístiques afirmen que al 25% de les cases holandeses hi viu almenys un gat.

La nostra experiència amb els gats holandesos va ser molt bona i de seguida els nens van insistir que a la tornada havíem d'adopatar-ne un.

I axí va ser com vam entrar en contacte amb la protectora Progat Deltebre

Vam visitar-los amb els tres nens, i després de vàries hores jugant amb desenes de gats vam escollir a Kiara, o més ben dit, ella ens va escollir a nosaltres. 

Kiara és una gateta carey (tricolor), afectuosa, llesta i molt juganera. Des del primer moment es va adaptar perfectament el nostre ritme de vida i tots estem encantats amb ella.

Però viure amb un gat, té algun benefici en a la salut?

Encara que sembli increïble hi ha molts estudis científics que han investigat el tema. La majoria d’estudis son retrospectius i es basen en l’anàlisi de cohorts pel que el grau d’evidència no és molt sòlid però si que ens permet fer un seguit d'afirmacions

Millora l’estat emocional

Crec que este és el principal motiu pel qual tenim animals de companyia.

Moltes publicacions han trobat que els animals de companyia ajuden a disminuir els nivells d'estrès, a millorar la depressió, superar la soledad i augmentar la quantitat i qualitat de les relacions socials  (1)

La majoria de persones que travessen un dol asseguren que viure amb una mascota els ajuda a superar millor el procés de pèrdua (2) i els estudis fets amb malalts crònics i amb pacients de càncer o demència arriben a la mateixa conclusió (3)


Disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars

Investigadors de la Universitat de Minnesota van conclure que la gent que vivia amb un gat tenia una probabilitat de patir una malaltia cardiovascular un 30% menor que la població general. (4) (5)

Altres investigacions han recolzat estes troballes, i fins i tot s'ha descrit un augment de la supervivència a l'any de patir un infart agut de miocardi.(6)

Encara no es coneix a què son deguts estos efectes però es postula que es podrien deure a la capacitat que tenen els gats de disminuir els nivells d'estrès

Disminueix el risc de patir algunes al·lèrgies

Cada cop hi ha més estudis que conclouen que l'exposició a mascotes (bàsicament gats i gossos) durant els primers anys de vida disminnueix el risc de patir algunes malalties al·lèrgiques com la rinitis, l’asma o la dermatitis atòpica (7,8)

De totes maneres, si a casa viu algú que ja és al·lergic a la caspa dels gats és millor no tindre'n


Disminueix el risc de patir infeccions respiratòries durant el primer any de vida

Després d'estudiar a un grup 397 nens de menys d’un any de vida que convivien amb mascotes, els autors van trobar que aquests nens i nenes tenien menys episodis d’otitis i tos i rebien menys antibiòtics que la resta de nens de la seva edat (9)

Millora els trastorns del neurodesenvolupament

Els animals de companyia i sobre tot la teràpia assistida amb animals s’ha utilitzat com a teràpia de certs trastorns del neurodesenvolupament com l'autisme (TEA) o el transtorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) (10)

Encara que hi ha investigacions que recolzen la seua utilització cal saber que ni tots els animals serveixen ni tots els nens amb TEA o TDAH es beneficien de tindre un animal de companyia.

Si us trobeu en esta situació i voleu adoptar una mascota, primer consulteu amb algun expert. A Takoda trobareu etòlegs especialistes en comportament animal que us assessoraran sobre la millor opció.

En resum, tindre un gat a casa pot ajudar-nos a millorar la salut de la família i si us animeu a tindre'n un recordeu que a les protectores n'hi ha desenes que esperen una família d'acollida


Data de publicació 14 novembre 2018

Bibliografia

1. Friedmann E, Son H, Tsai C-C. The animal/human bond. In: Handbook on Animal-Assisted Therapy [Internet]. 2010. p. 85–107. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-12-381453-1.10006-6

2. Beetz A, Uvnäs-Moberg K, Julius H, Kotrschal K. Psychosocial and psychophysiological effects of human-animal interactions: the possible role of oxytocin. Front Psychol [Internet]. 2012 Jul 9;3:234. Available from: http://dx.doi.org/10.3389/fpsyg.2012.00234

3. Johnson RA, Meadows RL, Haubner JS, Sevedge K. Animal-Assisted Activity Among Patients With Cancer: Effects on Mood, Fatigue, Self-Perceived Health, and Sense of Coherence. Oncol Nurs Forum [Internet]. 2008;35(2):225–32. Available from: http://dx.doi.org/10.1188/08.onf.225-232

4. Virus-Ortega J, Buela-Casal G. Psychophysiological Effects of Human-Animal Interaction. J Nerv Ment Dis [Internet]. 2006;194(1):52–7. Available from: http://dx.doi.org/10.1097/01.nmd.0000195354.03653.63

5. Qureshi AI, Memon MZ, Vazquez G, Suri MFK. Cat ownership and the Risk of Fatal Cardiovascular Diseases. Results from the Second National Health and Nutrition Examination Study Mortality Follow-up Study. J Vasc Interv Neurol [Internet]. 2009 Jan;2(1):132–5. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22518240

6. Pichot T. Animal-Assisted Brief Therapy [Internet]. Routledge; 2013. 312 p. Available from: https://books.google.com/books/about/Animal_Assisted_Brief_Therapy.html?hl=&id=gZdwpa0SvIsC

7. Bufford JD, Gern JE. Early exposure to pets: good or bad? Curr Allergy Asthma Rep [Internet]. 2007 Sep;7(5):375–82. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17697647
8. O’Connor GT, Lynch SV, Bloomberg GR, Kattan M, Wood RA, Gergen PJ, et al. Early-life home environment and risk of asthma among inner-city children. J Allergy Clin Immunol [Internet]. 2018 Apr;141(4):1468–75. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.jaci.2017.06.040

9. Bergroth E, Remes S, Pekkanen J, Kauppila T, Büchele G, Keski-Nisula L. Respiratory tract illnesses during the first year of life: effect of dog and cat contacts. Pediatrics [Internet]. 2012 Aug;130(2):211–20. Available from: http://dx.doi.org/10.1542/peds.2011-2825

10. Sams MJ, Fortney EV, Willenbring S. Occupational Therapy Incorporating Animals for Children With Autism: A Pilot Investigation. Am J Occup Ther [Internet]. 2006;60(3):268–74. Available from: http://dx.doi.org/10.5014/ajot.60.3.268

diumenge, 15 de juliol de 2018

Urats amorfs: bolquers tenyits de roig



Un motiu de consulta freqüent durant les primeres setmanes de vida és l'aparició d'unes taques ataronjades a la zona davantera del bolquer.  

Tothom sap que orinar sang és símptoma d'alguna malaltia i quan això passa és normal que els pares s'espantin i busquin consell del pediatre.

Per sort, estes taques de color roig-taronja no son sang sinó urats amorfs, uns cristalls del tot inofensius 

Què son els urats amorfs?

Els urats amorfs són cristalls formants per sodi, potassi, calci i magnesi que apareixen quan orina molt concentrada en estos minerals es refreda. De fet, la orina de la micció és d'un color normal i és quan es refreda que agafa el color roig-taronja.

Si ho mirem d'aprop, veurem que estes taques estan formades una espècie de sorra molt fina, son els cristalls.


Per què apareixen els urats amorfs?

Com he explicat més amunt, els urats apareixen quan l'orina està molt concentrada. Això passa quan hi ha un cert grau de deshidratació com ara gastroenteritis o ingesta insuficient d'aigua en dies de molta calor.

En els nadons, els urats es deuen a l'excessiva diüresi dels primers dies de vida que provoca una lleu deshidratació fisiològica.


Tenen alguna importància?

La presència d'urats amorfs a l'orina no és símptoma de cap malaltia però ens dona informació sobre l'estat d'hidratació del nen.


Quan he de preocupar-me?

Els urats es resolen amb una bona hidratació. Per això es important que en cas que apareguin oferim líquids suficients (aigua, suero oral, llet materna... depèn del cas) però si persisteixen en les següents miccions haurem de consultar al pediatre

La presència de sang a l'orina (hematúria) és fàcil de diferenciar però si hi ha dubtes, el pediatre sempre pot realitzar una tira reactiva d'orina o un examen al microscopi.

Per acabar, recordar que hi ha alguns aliments i fàrmacs que també tenyeixen l'orina d'un color ataronjat (vitamina C, pastanaga) o vermellós (remolatxa, mores).

En definitva, encara que els urats amorfs originen preocupació i son un motiu freqüent de consulta la seua presència no ens ha d'alarmar


Data de publicació: 15 de juliol 2018

dimarts, 19 de juny de 2018

Quina i quanta llet han de beure els nens?

Cada cop és més difícil decidir quin tipus de llet hem de consumir.

Lluny queden aquells dies en els que només existia la llet sencera, la semi o la desnatada, avui en dia trobem llets suplementades amb calci, omega 3, vitamines, fibra…. o qualsevol altre nutrient que us podeu imaginar. 

A més, als supermercats, les begudes vegetals (civada, arròs, soia...) estan just al costat dels bricks de llet el que confon encara més al consumidor. 

És per això que sovint les famílies ens pregunten quina llet han de prendre els nens



Quina llet han de prendre els nens?

Segons les "Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)" publicat per la Generalitat de Catalunya el 2016  "a partir de l’any, es pot incorporar la llet sencera de vaca, en el cas que l’infant no prengui llet materna"

No té cap sentit que un nen sà amb una alimentació correcta prengui llet sencera de vaca suplementada. La llet és un aliment amb un gran valor nutritiu que no necessita cap tipus de suplementació.

Pel que fa a les begudes vegetals recordar que en cap cas poden substituir la de llet. 


I la llet desnatada?

La llet desnatada gairebé no té greix

A l'eliminar el greix, es rebutgen també les vitamines liposolubles A, D i E. És per això que pràcticament totes les llets parcialment o totalment desnatades estan suplementades en estes vitaminas.

Els pediatres no solem aconsellar que els nens prenguin llet desnatada, sobre tot durant els primers anys de vida que son una etapa on  la llet sencera de vaca assegura un correcte aport de nutrients

Abans d'oferir llet desnatada a un nen parleu amb la vostra pediatre per tal que analitze bé la dieta del nen i us indiqui la millor decisió.


Quanta llet han de prendre els nens?

La llet és una excel·lent font de calci i el calci és imprescindible per a formar els ossos i les dents.

Hi ha altres aliments com les sardines o els espinacs que també contenen calci però habitualment els nens no els prenen amb tant entusiasme com la llet.

És per això que la ingesta de llet ha de cobrir les necessitats de calci de l'organisme i encara que estes necessitats van canviant al llarg de la vida podem afirmar que amb mig litre de llet o derivats al dia tenim les necessitats cobertes


Per què els humans adults consumim llet?

Tots els mamífers passem per un període de lactància exclusiva, seguit d'un altre en el qual anem provant altres aliments, fins que finalment deixem de mamar. Encara que a partir de llavors la llet no és indispensable, segueix sent un excel·lent aliment que els humans fa milers d'anys que consumim.

Fa uns 7.000 anys, durant el Neolític, en el centre d’Europa aparegué una mutació genètica que va permetre que els nostres avantpassats adults mantinguessin la lactasa intestinal i poguessin tolerar la llet d'altres animals. Fins aleshores la llet era només apta per a les cries, a mesura que s’anaven fent adultes la lactasa intestinal anava desapareixent i això feia que no toleressin la llet. 

Sense lactasa intestinal no podem digerir la lactosa (el sucre de la llet) i apareix un quadre de diarrees, flatulències i mal de panxa que rep el nom d’intolerància a la lactosa. Es tracta d’un mecanisme de defensa que evita que els individus adults prenguin l’aliment destinat a  les cries.

El fet de tenir lactasa intestinal durant tota la vida adulta fou un avantatge evolutiu espectacular ja que va permetre accedir a un aliment d’un elevat valor nutricional. Això va fer que la llet esdevingués ràpidament un aliment fonamental en la dieta Europea.

El següent mapa mostra que la capacitat de digerir la lactosa per humans adults varia d’una  zona del mon a un altra i que a Europa estem a una de les zones on millor la tolerem




Quina llet consumien els nostres avantpassats?

Evidentment consumien llet crua, sense pausteritzar ni homogeneïtzar. La llet crua manté intactes tots els seus nutrients però presenta dos grans inconvenients el primer que pot transmetre algunes malalties i el segon que es fa ràpidament malbé. Per tal de conservar-la més temps els primers humans ja van aprendre a fermentar la llet i així aparegueren els primers formatges, iogurts, kefirs…

La fermentació a més d’allargar-ne la caducitat afegeix a la llet un seguit de ferments beneficiosos que coneixem com a probiòtics. Estos ferments converteixen la lactosa en àcid làctic de manera que els derivats làctics contenen menys lactosa que la llet crua, fet important si es pateix d’una intolerància parcial a la lactosa.



Quina llet consumin avui en dia?

Actualment la venda de llet crua per consum humà està  només permesa si es comercialitza en un establiment autoritzat amb registre sanitari (ex: formatgeria) i no es permet la venda directa des l’explotació al consumidor final (abans, quan es permetia, era típic anar a comprar la llet a les vaqueries)

El que trobem als supermercats és llet fresca (pausteritzada) i llet uperitzada en Tetra-brik (UHT).  La següent taula mostra les principals diferències.

CRUA
FRESCA
UHT
Procés
Bullida
Pasteurització
Uperització
Temperatura
40Cº
72-90Cº
150Cº
Temps
Alguns minuts
15 segons
5 segons
Caducitat
2 dies
21 dies
Mesos
On trobar-la?
Formatgeries (nevera)
Supermercat (nevera)
Supermercat


El 85% de la llet que consumim prové de la vaca, majoritàriament de vaques frisonas. Esta espècie produeix de mitjana uns 30 litres de llet al dia, res a vore amb els 3-4 litres que produeix una cabra al dia o els 1-2 litres d’una ovella.


En resum, la llet sencera és un aliment amb un gran valor nutritiu que no necessita cap tipus de suplementació i amb mig litre al dia cobrim les necessitats de calci necessaries per a un bon creixement.

dimecres, 23 de maig de 2018

“Ha tornat a tacar els calçotets” Què és la incontinència fecal funcional?

Cada setmana visito nens a qui se'ls escapa la femta i sense adonar-se'n taquen els calçotets. Com us podeu imaginar esta situació genera molt malestar en el nen i la seva família. 


Què és la incontinència fecal?

La incontinència fecal és la fuga involuntària de petites quantitats de femta en nens que ja han assolit el control d’esfínters. És més freqüent en el gènere masculí i als 6 anys afecta al 4,1% dels nens. A mesura que es fan grans la prevalença baixa i als 12 anys se situa al voltant de l'1,6%.

Clàssicament la incontinència fecal s'ha associat a restrenyiment, però no tots els nens restrets son incontinents i no tots els nens incontinents van restrets.  Estos últims pateixen una incontinència fecal funcional o no retentiva, és a dir, no associada a la retenció de femta deguda al restrenyiment.

Els nens amb incontinència fecal funcional presenten un ritme deposicional normal. Solen anar al lavabo cada dia i les seves femtes no són ni dures ni grosses.

Habitualment els escapaments passen a l’escola o quan el nen està molt capficat amb alguna activitat, com ara jugar a videojocs.

No coneixem el mecanisme exacte pel qual hi ha pèrdues fecals però es creu que estos nens senzillament “obliden anar al lavabo”. De manera conscient o inconscient, estos nens inhibeixen el reflex defecatori i s'aguanten, més tard, quan tenen l’oportunitat, no van al lavabo perquè estan distrets o enjogassats i quan se'n recorden ja han fet tard.

Este mateix mecanisme explica que fins el 45% dels nens amb incontinència fecal funcional presentin també pèrdues d'orina.

Encara que la majoria de nens amb incontinència fecal funcional no tenen cap problema psicològic, els trastorns emocionals (ansietat, depressió..) i del comportament (autisme, dèficit d’atenció…) augmenten el risc de patir-la.  De fet, el TDAH multiplica per set el risc d’incontinència fecal. En estos casos, la incontinència no és un símptoma aïllat sinó que s'afegeix al trastorn psicològic que presenta el nen.

Els nens amb incontinència fecal funcional no solen presentar escapaments de femta nocturns, això és més típic el restrenyiment.

El diagnòstic es basa en una història clínica acurada i una exploració física complerta. Habitualment no necessitem res més per dir-los als pares que ens trobem davant d'una patologia funcional i que el seu tractament és conductual.



Quin tractament reben els nens amb incontinència fecal funcional?

L’objectiu del tractament és aconseguir que el nen modifiqui la conducta, que entengui  que anar al lavabo és important i que després d'anar-hi podrà continuar jugant amb els seus amics o a la videoconsola.

Resulta útil que el nen agafi l'hàbit d'anar al lavabo tres cops al dia bàsicament després de les menjades per tal d'aprofitar el reflex gastrocòlic (reflex que posa en marxa els intestins quan el menjar arriba a l’estómac)

L'abordatge ha de ser delicat i sense acusacions, basat en un sistema de gratificacions, és a dir, marquem objectius i si els aconsegueix, el nen obté un premi (els premis materials solen ser els més efectius) És imprescincible que tingueu un registre amb l'evolució del tractament, en el diari de funció intestinal, podeu anotar quants cops va al lavabo i si hi ha escapaments de femta. El diari es basa en l'economia de punts i en els següents enllaços el podeu descarregar en versió catalana espanyola

Si el nen pateix un trastorn emocional o del comportament, també podeu usar el diari de funció intestinal però l'important en estos casos es tractar el trastorn psicològic, quan este millori, la incotinència desapareixerà.



Què no serveix en el tractament de la incontinència fecal funcional?


Els laxants, de fet estan contraindicats en nens amb un hàbit deposicional normal i si els administrem només aconseguirem augmentar el número d'escapaments.

Biofeedback, esta teràpia s’aplica en nens amb restrenyiment que presenten una dinàmica defecatòria anormal, com per exemple quan són incapaços de relaxar l’esfínter anal extern durant la defecació. Com he dit els nens amb una incontinència fecal funcional saben relaxar perfectament l'esfínter l'únic que no troben el moment per fer-ho.


Quin pronòstic té la incontinència fecal funcional?


El pronòstic és bo i que la majoria de nens aconsegueixen superar-ho abans de la pubertat. Malgrat això, hem de ser conscients que fins en el 50% dels nens poden presentar ocasionalment alguna recidiva. 

En resum, la incontinència fecal també afecta a nens amb un ritme deposicional normal, en estos casos, el tractament conductual és clau per aconseguir revertir una situació que empitjora molt la qualitat de vida de qui la pateix.

Data de publicació: 23 de maig 2018




Bibliografia

McKeown C, Hisle-Gorman E, Eide M, Gorman GH, Nylund CM. Association of Constipation and Fecal Incontinence With Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder. Pediatrics [Internet]. 2013;132(5):e1210-5. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1542/peds.2013-1580

Bongers MEJ, Benninga MA. Incontinencia fecal funcional en niños. Ann Nestlé [Spa] [Internet]. 2007;65(2):81-9. Disponible a: https://www.karger.com/Article/FullText/128572

Barrio J. Incontinencia fecal en niños An Pediatr Contin. 2014;12(4):165-74 Disponible a: http://www.apcontinuada.com/es/incontinencia-fecal-ninos/articulo/90339617/




dimecres, 9 de maig de 2018

El fracàs escolar, un problema de tots

L’abandomanemt escolar a Espanya és dels més alts d'Europa (només superat per Malta)

De fet, el 20% dels joves abandona els estudis sense acabar l'educació secundària obligatòria (ESO), xifra que gairebé duplica la mitjana europea (que se situa al voltant del 11%)

Què els passa quan deixen els llibres?

Segons l’Institut Nacional d’Estadistica al 2017 a Espanya havia 606.200 joves entre 16 i 19 anys que ni estudiaven ni treballaven, son els que popurlarment anomenen «ni-nis»

I els «ni-nis» no ho tenen gens fàcil.

Primer, perquè el 70% mai obtindran el títol de la ESO i això farà que no puguin optar a cap ensenyament reglat

I segon perquè la taxa d’atur juvenil a Espanya és del 55% (la més alta d’Europa)

Estos joves patiran una precarietat laboral durant tota la seua vida ja que cada cop hi ha menys llocs de treball per a la mà d'obra poc qualificada.

És cert que les diverses reformes educatives que ha viscut l’estat espanyol han millorat el nivell acadèmic dels estudiants (segons les proves PISA) però no han solucionat el problema de l’abandonament escolar

Per què deixen els estudis?

Simplificant-ho podem dir que els alumnes que trauen pitjor notes son els que acaben deixant els estudis. És a dir, el fracàs acadèmic és la principal causa d’abandonament escolar

Així doncs, si volem disminuir el número d'alumnes que abandonen els estudis hem de saber de què depèn el seu rendiment acadèmic.


Quins son els principals factors que influeixen en el rendiment acadèmic?

N'hi ha molts però els podem agrupar en tres grups:


L’alumne i les seves capacitats

Tots hem tingut companys que sense obrir un llibre aprovaven els examens mentre que altres no ho aconseguien per més que s'esforcessin.

Cadascú naix amb unes capacitats i depenent de l’esforç i l’entorn obtindrem uns resultats o uns altres. Vull resaltar que sense treball mai arribarem a l’excel·lència. Mozart va ser un virtuós, però sense la «insistència» del seu pare mai hagués arribat a ser el geni que va ser.

A més de les capacitats individuals, hi ha tota una sèrie de transtorns que dificulten l’aprenentatge, parlem de la discalcúlia, la dislèxia, el transtorn per dèficit d'atenció.... entre molts altres. De fet, gairebé el 50% dels adolescents que abandonen la ESO presenten algun d'estos transtorns.

Per això seria important instaurar programes de cribatge que detectessin el més aviat possible els transtorns de l'aprenentatge abans que els seus efectes siguin irreversibles.


Família i nivell socioeconomic

La tassa de fracàs escolar entre els adolescents immigrants arriba fins al 40% Això és perquè hi ha determinants socials com el nivell socioeconòmic i cultural, el barri de residència, el número de biblioteques al municipi, etc... que condicionen el rendiment acadèmic.

Ja vaig parlar en un post anterior dels resultats positius que tenia fomentar la lectura entre els nens més petits i que programes com “Nascuts per llegir” aconseguien resultats espectaculars en les comunitats on s’implantava.

Hem de ser conscients que els determinants socials existeixen i que si no fem res per evitar-los, les classes socials més desfavorides continuaran amb unes tases de fracàs escolars elevadíssimes.

A part dels determinants socials, és molt important conèixer l'efecte del model educatiu de la família sobre el rendiment acadèmic. Els models massa permissius o massa coarcitius s'associen a rendiments més baixos 

Un altre factor a tindre en compte és l'existència de conflictes de parella en el nucli familiar. Els processos de divorci comporten una davallada del rendiment acadèmic dels fills i a Espanya, la tasa de divorcis, és de les més elevades d’Europa

En resum, pertànyer a una classe social desfavorida, crèixer en una família que ha optat per un model educatiu massa permissiu o coarcitiu o viure un procés de ruptura familiar son factors de risc d’abandonament escolar. Recordem-ho


Els professors, l'escola i model educatiu

Està clar que la qualitat del professorat i sobre tot la del model educatiu tenen un impacte importantíssim amb el rendiment acadèmic.

Per a millorar la qualitat de l’ensenyament podem augmentar la inversió en educació, millorar la formació del professorat, equipar les aules amb noves tecnologies.... Però.... com aborda el sistema educatiu el fracàs escolar?

A Espanya, la principal manera d’abordar-lo és repetint curs. De fet, l'informe PISA assenyala que un dels problemes més greus que s'observa en el nostre sistema educatiu és «l’extraordinari» percentatge d'alumnes repetidors: gairebé un de cada tres estudiants (31%) ha repetit algun curs abans d'acabar la ESO. Aquesta xifra és 19 punts percentuals més alta que l'índex dels països de l'OCDE i 16 més que en el conjunt de la Unió Europea.

Encara que hi ha alguns docents que recolcen esta mesura, la veritat és que no és una pràctica habitual a Europa. Ans al contrari, s’utilitza de manera molt excepcional als països nòrdics, el Regne Unit i Irlanda i de manera molt limitada a la resta de països, que aposten per una atenció personalitzada de suport als alumnes amb un rendiment acadèmic més baix. En aquest sentit, la majoria d’estudis conclouen que la repetició, a llarg termini, és un factor altament determinant de l’abandonament escolar i del baix rendiment educatiu, ja que augmenta la desafecció i el rebuig a l’escola.

9 de cada 10 estudiants que abandonen l'ensenyament obligatori són repetidors.


En definitiva, Espanya és el segon pais d’Europa pel que fa al número d’adolescents que abandonen els estudis obligatoris, això juntament amb una taxa d’atur juvenil del 55% fa que molts d’aquests jovens tinguin un futur molt complicat. Entendre les causes del baix rendiment acadèmic ens ha de permetre buscar solucions efectives, solucions en les que tots hem d'estar implicats

Data de publicació: 9 de maig 2018

dimecres, 2 de maig de 2018

Dis-me com dibuixes i et diré qui ets


Als pediatres ens encanten els dibuixos infantils, ens agraden tant que sovint en tenim les consultes plenes. Però, què hi ha darrere d'un dibuix? Tenen algun significat? Ens poden ajudar a conèixer millor el nen?


La resposta és controvertida. Primer perquè el dibuix depèn de la destresa del nen i segon perquè la interpretació que en fem pot ser subjectiva.

De fet, no hi ha una evidència científica sòlida que recolzi la seva utilitat.

Però malgrat això, durant dècades psicòlegs i psiquiatres infantils els han utilitzat per avaluar als nens.

Al seu favor he de dir que la prova del dibuix no és un test aïllat sinó que forma part d'una avaluació més extensa que inclou una història clínica i psicològica detallada del nen i el seu entorn. I és en aquest context on la interpretació del dibuix infantil pot aportar alguna mena d'informació. 

Repeteixo, el dibuix és una prova més que forma part d’una valoració més extensa

Quines característiques s'analitzen?

El primer paràmetre què s'analitza és com es fa el dibuix. Quina és l'actitud del nen, si està concentrat, motivat o si el fa amb ganes….. Un cop analitzat el procediment passem a avaluar el contingut

Alguns dels paràmetres que es valoren són:
  • Situació del dibuix: els dibuixos situats a la part esquerra del full indiquen el passat, introversió o timidesa. Quan ocupen la part central indiquen el present i si se situen a la part dreta, el futur. A la base del full corresponen a un estat d'anim disminuït, mentre que si el dibuix està a la part superior del full indica que el nen viu en un món de fantasia (als núvols)

  • Característiques del dibuix: si l'ha hagut d’esborrar molts cops és senyal d'inseguretat i ansietat. Sí el dibuix és molt petit o en una figura humana no es dibuixen les extremitats, indica un estat d'anim apagat. Les dents, les celles molt poblades o els punys tancats són signes d'agressivitat. Els ulls grans signifiquen vigilància i desconfiança. Els dibuixos amb un excés de perfeccionisme i simètrics són signes d'una personalitat obsessiva.

  • Tamany del dibuix: un dibuix gran que ocupa tota la fulla expressa indica extraversió o expansivitat ansiosa. Un dibuix petit introversió, depressió o sentiments d'inferioritat. Un dibuix ni massa gran ni massa petit és signe d’equilibri entre introversió i extroversió

  • Força del traç. Un traç debil és signe de depressió o timidesa i un de fort de vitalitat o agressivitat

  • Símbols. El sol és el símbol patern mentre que la lluna els núvols o les muntanyes són símbols materns

Quins tipus de dibuixos es valoren?

Bàsicament n'hi ha de dos tipus, dibuix lliure en el que el nen escull la temàtica i dibuix dirigit en la que al nen se li demana que dibuixi un arbre, una família, una casa, etc
Dels dirigits,  el que sempre ha intrigat més és la del dibuix de la família

Com s'interpreta el dibuix de la família?

És important saber que al nen se li demana que dibuixi una família qualsevol no la seva.
Encara que la seva interpretació adment múltiples possibilitats, alguns dels aspectes que s’avaluen son:
  • Si hi ha algun personatge que no apareix, això significa desvalorització

  • L'ordre amb el que el nen dibuixa els personatges, el seu tamany i el seu nivell de detall indica valorització. El nen considera més important a qui admira,té por  o enveja. El personatge més valorat es dibuixa en primer lloc té un tamany major i es dibuixa amb major detall

  • Els símbols que hi apareixen, per exemple els pares agafats de la mà podria significar que el nen està vivint en un pocés de ruptura matrimonial

De totes maneres hem de ser conscients que la majoria de les vegades els nens pinten per distraure’s i que el seu objectiu és passar una bona estona. Depenent del dia, de la seva habilitat i del grau de concentració, el dibuix estarà més o menys detallat. 

En cas que el nen dibuixi sempre una mateixa imatge o hi hagi alguna cosa que us pertorbi us aconsello que busqueu el consell d’un especialista. No intenteu fer interpretacions o traure’n conclusions precipitades.

Data publicació: 2 de maig 2018