Consells pel benestar emocional dels nens durant el brot de coronavirus (COVID-19)

En menys d’un mes el COVID19 ha canviat de manera radical les nostres vides. 

El confinament decretat per les autoritats sanitàries per fer front al brot ha fet que milions de persones ens tanquessem a casa i limitessem al màxim les nostres sortides.

Com ja sabeu, la infecció pel COVID19 en nens sol ser lleu. Habitualment una mica de febre i uns pocs símptomes respiratoris com tos, mal de gola i rinorrea. Encara no sabem perquè els nens tenen infeccions lleus. Sembla que el COVID19 té la capacitat de reconèixer unes determinades proteïnes de la membrana de les cèl·lules humanes i gràcies a n’això pot infectar-les. En els nens estes proteïnes serien lleugerament diferents a les que tenen els adults i el COVID19 no les reconeixeria amb tanta facilitat.

Però no ens enganyem, que els símptomes clínics en els nens siguin lleus no vol dir que el brot de COVID19 no afecti la seua salut.

El confinament, la mort de persones properes, la manca de contacte amb els amics, el canvi de rutines…. acabarà afectant d’una manera o altra al seu benestar emocional. Alguns reaccionaran de seguida i altres ho faran més endavant. Hem d’estar preparats i saber que la resposta dependrà de l’edat i sobretot del grau de maduresa, de com entenen la informació, com es comuniquen i de les experiències prèvies.

El brot de coronavirus (COVID-19) ha generat una situació d'estrès que es pot manifestar amb pors, una preocupació excessiva per la seva salut i la dels altres, aparició de conductes d’evitació, problemes de son o símptomes físics com el mal de panxa o mal de cap.

Com podem ajudar als nens a fer front a l'estrès derivat del brot de coronavirus (COVID-19)

Abans de res és important tenir cura de la pròpia salut mental.

Els nens i els joves reaccionen a les actituds dels adults que els envolten. Quan els pares tracten una situació amb calma i confiança estan oferint un bon exemple als seus fills, per fer-ho, cal que els pares en siguin conscients i estiguin preparats. Controlar la pròpia angoixa, mantenir una bona relació de parella, cuidar l’alimentació, mantenir l’ordre i tindre cura de la higiene i l’aspecte personal son algunes de les accions imprescindibles que hem de realitzar com a pares.

Un cop estiguem preparats ja estem en disposició d’ajudar als nostres fills. A continuació, detallo alguns aspectes clau:

Escoltar i reconèixer.

Els nens i joves poden respondre a l'estrès de maneres diferents. Els signes poden ser emocionals (per exemple, sentir-se molestos, angoixats, enfadats, tristos...), conductuals (per exemple, tornar-se més reservats  o tornar a mullar el llit) o ​​físics (com per exemple el mal de panxa o mal de cap)

Els nens se senten menys ansiosos si són capaços d’expressar i comunicar els seus sentiments en un entorn segur i que els recolza. Escoltar, reconèixer les seves inquietuds i oferir-los més amor i atenció els ajudarà a superar més fàcilment esta situació d'estrès.

Proporcionar informació clara sobre la situació

Tots els nens i joves volen sentir que els seus pares els poden protegir. La millor manera d’aconseguir-ho és parlant obertament del que passa i proporcionant respostes honestes a qualsevol pregunta que tinguin. Explica’ls el què s’està fent per mantenir-los segurs també sobre les mesures que poden prendre per ajudar, com ara, rentar-se les mans.

Usa paraules i explicacions que puguin comprendre i utilitza fonts que siguin fiables. A les xarxes corre molta informació errònia que només us generarà estrès. No sempre és fàcil tenir respostes a totes les preguntes que fan els nens ni tampoc alleugerir totes les seves inquietuds, així que centra’t en escoltar i reconèixer els seus sentiments i fes que se sentin recolzats.

Estar connectats 

Si us heu de separar per algun motiu, com per exemple, quedar-se confinats en habitacions diferents o hospitalitzats, assegura’t que pots mantenir un contacte periòdic i freqüent a través del telèfon o videotrucades. Fes que el nen entengui el que s’està fent i per què heu d’estar separats

Crear una nova rutina

La vida està canviant a tots els nivells durant el confinament. Crear una rutina proporciona als nens una major sensació de seguretat en l'actual context d’incertesa, així que pensa en com desenvolupar una nova rutina

• fes un pla diari o setmanal  que inclogui temps per aprendre, jugar i relaxar-se.
• pregunta als professors què podeu fer per ajudar a l’aprenentatge des de casa.
• busca i realitza jocs i activitats interiors que assegurin uns 60 minuts d’activitat física al dia.
• mantenen una rutina a l’hora d’anar a dormir
• cuida l’alimentació, intenta que sigui saludable en quantitat i qualitat 

Limitar l’exposició als mitjans de comunicació i parlar del que heu vist i escoltat

Els nens i també els adults, poden sentir-se molt angoixats si constantment estan connectats a les notícies. Cal protegir-se d’una exposició excesiva i parlar amb els nens sobre el que està passant i sobre com se senten. Intenta respondre les seves preguntes de manera adequada a la seva edat i evita caure en alarmismes innecessaris

Com poden reaccionar a diferents edats a la situació generada pel brot de coronavirus (COVID-19)

Encara que cada nen és diferent i que la resposta depèn en part del seu grau de maduresa, hi ha una sèrie de patrons de comportament propis de cada rang d’edat.  Si ho tens present entendràs millor el comportament que manifesta el nen.

Menors de  2 anys, poden estar més irritables i plorar amb més facilitat. Necessiten contacte físic i estar en braços

Nens de 3 a 6 anys, a n’esta edat poden fer una regressió i presentar comportaments immadurs com fer-se pipí al damunt, mullar el llit o tindre rabietes quan estan lluny dels pares (angoixa de separació) També son freqüents els trastorns del son.

Nens de 7 a 10 anys, poden sentir tristesa, ràbia o por. De vegades els seus amics comparteixen informacions falses pel que és important que estiguem alerta i corregir la desinformació. Alguns poden arribar a obsessionar-se en certs detalls de l’epidèmia i volen parlar-ne en tot moment, altres no volen parlar-ne en absolut. Uns i altres poden tenir problemes de concentració

Preadolescents i adolescents poden respondre consumint alcohol o altres drogues. Alguns s'aïllarana a la seva habitació i altres se sentiran invaïts per unes emocions tan intenses que no podran controlar i acabaran en confrontacions i discussions familiars. En este cas paciència i mà esquerra.

Bullying

Malauradament, el brot de coronavirus (COVID-19) ha provocat que algunes persones pateixin discriminació i assetjament, sovint per la seva ètnia o nacionalitat. És important comprovar que els fills no pateixin bullying ni fan bullying als altres.

Explica que el coronavirus (COVID-19) ha afectat i és probable que afecti a persones de molts països. Subratlla que s’ha de ser empàtic amb qualsevol persona afectada, sigui quin sigui el país o l’àrea de la qual prové

On pots obtenir suport

Si et preocupa la salut física o emocional del teu fill o filla pots contactar als serveis sanitaris per rebre atenció i assessorament

#TotAniraBe

Data 1 d’abril 2020

Dia mundial de l'infant prematur

Cada 17 de novembre se celebra el Dia Mundial de l’Infant Prematur, que ens recorda que cada any es donen almenys 15 milions de parts prematurs. Aquesta iniciativa està destinada a informar la societat sobre la importància de la cura dels infants nascuts abans de les 37 setmanes de gestació. 

A què es deu que un infant naixi abans d’hora?

La prematuritat és un problema en alça on hi intervenen factors biològics, ambientals i socials. Entre les causes més freqüentment implicades hi figuren una major edat materna, la presència d’embarassos múltiples, infeccions o malalties cròniques, com la diabetis i la hipertensió, tot i que sovint no se n’identifica la causa.

Com és de freqüent?

A Catalunya un cada 10 nadons neix abans de complir les 37 setmanes de gestació. Això son, segons dades del 2018, més de 6.000 nadons. 

La majoria son prematurs tardans que naixen entre la setmana 34 i 37. 

Els grans prematurs, aquells que naixen amb menys de 32 setmanes i pesen habitualment menys de 1500 grams representen el 8% del total de prematurs i els prematurs extrems (menys de 1.000 grams) el 0.85%. 

Hi ha consens per establir el límit de la viabilitat entre la setmana 23 i 24 de gestació, aquests casos plantegen un dilema ètic i assitencial que ha de ser consensuat amb progenitors i professionals..

A menor edat gestacional i menor pes major probabilitat de presentar problemes. 

Conseqüències per a la salut

La majoria de prematurs tardans presenten al nàixer problemes derivats de la seva immaduresa i això comporta dificultats en l’alimentació i en alguns casos problemes respiratoris deguts a una mala adaptació pulmonar, és per això que han de quedar-se ingressats a les unitats neonatals durant dies o setmanes. Els grans prematurs i els prematurs extrems poden presentar problemes més greus que poden posar en risc la seva vida o deixar seqüeles importants.

Els prematurs extrems o nadons amb problemes greus es deriven a hospitals que compten amb una Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN)

Com atenem als nadons prematurs

Els avenços en teràpia intensiva perinatal i neonatal han aconseguit que disminueixi considerablement la taxa de mortalitat dels nounats prematurs. El repte a què s’enfronten els professionals no és només assegurar la supervivència dels nadons, sinó també optimitzar el seu  desenvolupament cognitiu. Aquests infants presenten un risc dues vegades superior de presentar dèficits motrius, de comunicació i d’interacció personal i social. Els trastorns de l’aprenentatge i les dificultats en la  regulació cognitiva i emocional son més prevalents entre els nens i nenes que han sigut prematurs

Les cures dels professionals sanitaris i la vinculació precoç amb els progenitors son factors que protegeixen de l’aparició d’aquests trastorns. És per això que en els darrers anys moltes Unitats Neonatals han implantat el programa NIDCAP (Programa de Cures Individualitzades i Avaluació del Desenvolupament del Nounat). Aquest programa comprèn una sèrie d’intervencions dirigides a optimitzar l’entorn (llums, sorolls...), el pla de cures (postura, dolor, manipulacions...) i implicar al màxim als pares en el seu paper com a cuidadors.

El programa NIDCAP ha suposat replantejar l’assistència que s’ofereix a la prematuritat i molts centres han realitzar millores arquitectòniques dirigides a facilitar que les famílies puguin estar el  màxim d’hores possibles amb els seus nadons. Quan l’infant ha de quedar ingressat a la Unitat de Neonatologia els hospitals disposen de sales de pares, que solen tenir una zona de cuina, on poden escalfar i guardar el menjar, i una zona d’estar, on poden descansar i compartir temps amb els altres membres de la família. En alguns casos la mare també pot ingressar dintre a la Unitat junt amb el seu nadó.

A l’alta de la la Unitat Neonatal aquests nadons se segueixen en una consulta externa específica de prematurs que unifica i gestiona els requeriments assistencials. El seguiment per part dels Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) presents a cada comarca permeten diagnosticar i tractar de manera precoç els trastorns del desenvolupament que puguin aparèixer.

En resum,  el Dia Mundial de l’Infant Prematur posa de relleu una realitat que afecta a 1 de cada 10 nadons i és un reconeixement explícit a la tasca que es du des de les Unitats Neonatals per avançar en el tractament i maneig d’aquests nadons

Data de publicació: 22 de novembre 2019

7 consells per a un estiu saludable

Quan arriba l’estiu les consultes de pediatria s’omplen de noves patologies. Apareixen picades, cremades solars, contusions per accidents i les clássiques otitis de la piscina.

Sobre alguns d’estos temes ja he escrit en vàries ocasions però crec que pot ser útil un recull dels temes més prevalents, una espècie de botiquí de lectura fàcil per a que el vostre estiu amb nens sigui sanitàriament un èxit.



Adaptar-se als nous horaris


Per als fills de famílies amb recursos l’arribada de l’estiu suposa anar de colònies, assistir a casals d’estiu o fer algun viatge, per a la resta, els destins més concorreguts son el parc,  casa els avis i amb sort, la piscina municipal.

Sigui quina sigui l’opció escollida, el més segur és que hi hagi un canvi de rutines i horaris. Ja vaig parlar en una entrada anterior sobre com el canvi d’horari afecta a la salut dels més petits i dona lloc a inapetència, mal humor, irritabilidad, somnolència diurna... És per això que hem de fer un esforç per respectar les seves hores de son i si a primera hora del matí han d’assistir al campus hem d'aconseguir que vagin a dormir a una hora raonable.

Les consultes per "nens massa cansats" son freqüents al final de l’estiu, i encara que el cansament no és una malaltia les famílies es preocupen quan veuen que l'únic que vol (i necessita) el seu fill és dormir i descansar. 

Pel que fa als adolescents, durant l’estiu alguns presenten un retard de fase del son, és a dir, se’n van a dormir de matinada (a causa dels videojocs i les xarxes socials) i s’aixequen cap al migdia  En principi, si això no afecta a les seves obligacions i al seu caràcter no podem parlar d'un veritable trastorn. Però hem d’estar alerta i reconduir la situació abans de la tornada a l’institut ja que  que l'adaptació al nous horari pot resultar lenta, progressiva i dolorosa. 


Protegir-se del sol


La infància i l'adolescència son el períodes de la vida en que estem més exposats a la radiació solar.  Els seus efectes es van acumulant al llarg de la vida i son els responsables del fotoenvelliment  i el càncer de pell. 

El 90% dels càncers de pell es relacionen amb la radiació solar.
  
La pell del nen i sobre tot la del bebé, reacciona molt malament a la radiació, i el risc de cremada és major. És per això que l'Acadèmia Americana de Pediatria recomana evitar per complert l’exposició solar en nens menors de sis mesos  i en la mesura del possible fins als tres anys. 

Fa un temps ja vaig escriure sobre com hem de protegir-los del sol i sobre els tipus de protectors solars hi ha al mercat.


Protegir-se de la calor


El sobrecalentament del cos té efectes molt greus sobre l’organisme i pot donar lloc a l'aparició  d'un cop de calor.

Les freqüents onades de calor originen desenes de morts cada any. Crec que som poc conscients del risc d'exposar-se a un entorn massa calorós.

És important que mai deixem un nen tancat en un vehicle a ple sol  i que no els exposéssim a la radiació solar directa durant massa estona.

Beure aigua amb freqüència, refrescar-se o buscar un lloc menys calorós son mesures bàsiques que tots hauriem d’aplicar durant les onades de calor.



Evitar les picades


Durant l’estiu és inevitable ser víctima de  les picades d'insectes. 

Quan piquen, els insectes inoculen un potent anticoagulant que els permet succionar la sang sense problemes. Este anticoagulant és irritant i origina una reacció cutània a nivell local. En els nens petits i en les persones al·lèrgiques la reacció cutània és encara més exagerada. 

En el següent entrada trobareu informació sobre com previndre les picades de mosquit. Però si no la voleu llegir sencera, en resum seria: evitar les zones humides amb ombra i vegetació (on els insectes es protegeixen del sol), vestir-se amb roba de colors clars i mànigues llargues i usar repel·lents d'insectes. 

Si voleu saber quins tipus de repel·lents hi ha i quina eficàcia tenen, aleshores, haureu de llegir l’entrada que he comentat.



Gelats i refrescos

Durant l’estiu es dispara el consum de gelats i refrescos. Estos productes son rics en sucres simples i un consum excessiu està relaciona amb malalties cardiovasculars que son la principal causa de mort en països desenvolupats.

El meu consell és limitar la ingesta de gelats i refrescos i apostar per alternatives més saludables com la fruita i l’aigua fresca.



Accidents d’estiu

L’augment de les activitats a l’aire lliure comporta un augment dels accidents. És important estar alerta i protegir als nens dels possibles perills


Malauradament, a Espanya, cada any, desenes de nens moren ofegats. La majoria tenen edats compreses entre l'any i els quatre anys. Els nens petits son molt vulnerables i en tan sols dos minuts es poden ofegar en un  pam d’aigua. Cal estar constantment alerta i sense distraccions

Els ofegaments en piscines son la tercera causa de mort infantil en el món i és responsabilitat dels adults tenir als nens vigilats en tot moment. Recorda que els flotadors no son salvavides.



Otitis de la piscina

L’aigua i la humitat originen canvis a nivell del conducte auditiu extern i faciliten les infeccions per Pseudomona aeruginosa. Es tracta d’una inflamació superficial de la pell que cobreix el conducte auditiu  que no dona febre però si un dolor força intens.

El tractament és amb gotes òtiques i si la resposta és bona la infecció es resol en pocs dies. No hem d’oblidar tractar el dolor amb ibuprofè o paracetamol oral. Òbviament, mentre duri el tractament el conducte auditiu s’ha de mantenir sec i hem d’evitar la piscina.

Per evitar la recurrència s’aconsella assecar bé les oïdes després de la piscina. Hi ha professionals que aconsellen taps òtics o bandes per intentar evitar que l’aigua entri al conducte auditiu, L’efectivitat d’estes mesures és limitada.


Espero que este recull us sigui útil i que amb una mica de sort us lliureu de tot el que he comentat.


Bon estiu i bones vacances!

Publicat 31 de juliol 2019

Beneficis per a la salut de tindre un gat

Fa unes setmanes vam adoptar a Kiara, una gateta d'uns tres mesos que tenien en acollida a la protectora Progat Deltebre

Per què vam adoptar un gat?

Ja feia temps que volíem adoptar un gat, i el viatge de l’estiu passat ens va fer acabar de decidir.

Fa molts anys que viatgem canviant casa nostra amb la d'altres famílies i enguany vam visitar els Països Baixos. 

Els propietaris de les cases d'intercanvi confien que donaràs menjar a les mascotes i durant estos anys ens hem trobat: tortugues, hamsters, gats.. però el sorprenent d'enguany era que a totes les cases hi vivia un gat.  De fet, les estadístiques afirmen que al 25% de les cases holandeses hi viu almenys un gat.

La nostra experiència amb els gats holandesos va ser molt bona i de seguida els nens van insistir que a la tornada havíem d'adopatar-ne un.

I axí va ser com vam entrar en contacte amb la protectora Progat Deltebre

Vam visitar-los amb els tres nens, i després de vàries hores jugant amb desenes de gats vam escollir a Kiara, o més ben dit, ella ens va escollir a nosaltres. 

Kiara és una gateta carey (tricolor), afectuosa, llesta i molt juganera. Des del primer moment es va adaptar perfectament el nostre ritme de vida i tots estem encantats amb ella.

Però viure amb un gat, té algun benefici en a la salut?

Encara que sembli increïble hi ha molts estudis científics que han investigat el tema. La majoria d’estudis son retrospectius i es basen en l’anàlisi de cohorts pel que el grau d’evidència no és molt sòlid però si que ens permet fer un seguit d'afirmacions

Millora l’estat emocional

Crec que este és el principal motiu pel qual tenim animals de companyia.

Moltes publicacions han trobat que els animals de companyia ajuden a disminuir els nivells d'estrès, a millorar la depressió, superar la soledad i augmentar la quantitat i qualitat de les relacions socials  (1)

La majoria de persones que travessen un dol asseguren que viure amb una mascota els ajuda a superar millor el procés de pèrdua (2) i els estudis fets amb malalts crònics i amb pacients de càncer o demència arriben a la mateixa conclusió (3)

Disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars

Investigadors de la Universitat de Minnesota van conclure que la gent que vivia amb un gat tenia una probabilitat de patir una malaltia cardiovascular un 30% menor que la població general. (4) (5)

Altres investigacions han recolzat estes troballes, i fins i tot s'ha descrit un augment de la supervivència a l'any de patir un infart agut de miocardi.(6)

Encara no es coneix a què son deguts estos efectes però es postula que es podrien deure a la capacitat que tenen els gats de disminuir els nivells d'estrès

Disminueix el risc de patir algunes al·lèrgies

Cada cop hi ha més estudis que conclouen que l'exposició a mascotes (bàsicament gats i gossos) durant els primers anys de vida disminnueix el risc de patir algunes malalties al·lèrgiques com la rinitis, l’asma o la dermatitis atòpica (7,8)

De totes maneres, si a casa viu algú que ja és al·lergic a la caspa dels gats és millor no tindre'n


Disminueix el risc de patir infeccions respiratòries durant el primer any de vida

Després d'estudiar a un grup 397 nens de menys d’un any de vida que convivien amb mascotes, els autors van trobar que aquests nens i nenes tenien menys episodis d’otitis i tos i rebien menys antibiòtics que la resta de nens de la seva edat (9)

Millora els trastorns del neurodesenvolupament

Els animals de companyia i sobre tot la teràpia assistida amb animals s’ha utilitzat com a teràpia de certs trastorns del neurodesenvolupament com l'autisme (TEA) o el transtorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) (10)

Encara que hi ha investigacions que recolzen la seua utilització cal saber que ni tots els animals serveixen ni tots els nens amb TEA o TDAH es beneficien de tindre un animal de companyia.

Si us trobeu en esta situació i voleu adoptar una mascota, primer consulteu amb algun expert. A Takoda trobareu etòlegs especialistes en comportament animal que us assessoraran sobre la millor opció.

En resum, tindre un gat a casa pot ajudar-nos a millorar la salut de la família i si us animeu a tindre'n un recordeu que a les protectores n'hi ha desenes que esperen una família d'acollida


Data de publicació 14 novembre 2018

Bibliografia

1. Friedmann E, Son H, Tsai C-C. The animal/human bond. In: Handbook on Animal-Assisted Therapy [Internet]. 2010. p. 85–107. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-12-381453-1.10006-6

2. Beetz A, Uvnäs-Moberg K, Julius H, Kotrschal K. Psychosocial and psychophysiological effects of human-animal interactions: the possible role of oxytocin. Front Psychol [Internet]. 2012 Jul 9;3:234. Available from: http://dx.doi.org/10.3389/fpsyg.2012.00234

3. Johnson RA, Meadows RL, Haubner JS, Sevedge K. Animal-Assisted Activity Among Patients With Cancer: Effects on Mood, Fatigue, Self-Perceived Health, and Sense of Coherence. Oncol Nurs Forum [Internet]. 2008;35(2):225–32. Available from: http://dx.doi.org/10.1188/08.onf.225-232

4. Virus-Ortega J, Buela-Casal G. Psychophysiological Effects of Human-Animal Interaction. J Nerv Ment Dis [Internet]. 2006;194(1):52–7. Available from: http://dx.doi.org/10.1097/01.nmd.0000195354.03653.63

5. Qureshi AI, Memon MZ, Vazquez G, Suri MFK. Cat ownership and the Risk of Fatal Cardiovascular Diseases. Results from the Second National Health and Nutrition Examination Study Mortality Follow-up Study. J Vasc Interv Neurol [Internet]. 2009 Jan;2(1):132–5. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22518240

6. Pichot T. Animal-Assisted Brief Therapy [Internet]. Routledge; 2013. 312 p. Available from: https://books.google.com/books/about/Animal_Assisted_Brief_Therapy.html?hl=&id=gZdwpa0SvIsC

7. Bufford JD, Gern JE. Early exposure to pets: good or bad? Curr Allergy Asthma Rep [Internet]. 2007 Sep;7(5):375–82. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17697647

8. O’Connor GT, Lynch SV, Bloomberg GR, Kattan M, Wood RA, Gergen PJ, et al. Early-life home environment and risk of asthma among inner-city children. J Allergy Clin Immunol [Internet]. 2018 Apr;141(4):1468–75. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.jaci.2017.06.040

9. Bergroth E, Remes S, Pekkanen J, Kauppila T, Büchele G, Keski-Nisula L. Respiratory tract illnesses during the first year of life: effect of dog and cat contacts. Pediatrics [Internet]. 2012 Aug;130(2):211–20. Available from: http://dx.doi.org/10.1542/peds.2011-2825

10. Sams MJ, Fortney EV, Willenbring S. Occupational Therapy Incorporating Animals for Children With Autism: A Pilot Investigation. Am J Occup Ther [Internet]. 2006;60(3):268–74. Available from: http://dx.doi.org/10.5014/ajot.60.3.268

Urats amorfs: bolquers tenyits de roig

Un motiu de consulta freqüent durant les primeres setmanes de vida és l'aparició d'unes taques ataronjades a la zona davantera del bolquer.  

Tothom sap que orinar sang és símptoma d'alguna malaltia i quan això passa és normal que els pares s'espantin i busquin consell del pediatre.

Per sort, estes taques de color roig-taronja no son sang sinó urats amorfs, uns cristalls del tot inofensius 

Què son els urats amorfs?

Els urats amorfs són cristalls formants per sodi, potassi, calci i magnesi que apareixen quan orina molt concentrada en estos minerals es refreda. De fet, la orina de la micció és d'un color normal i és quan es refreda que agafa el color roig-taronja.

Si ho mirem d'aprop, veurem que estes taques estan formades una espècie de sorra molt fina, son els cristalls.


Per què apareixen els urats amorfs?

Com he explicat més amunt, els urats apareixen quan l'orina està molt concentrada. Això passa quan hi ha un cert grau de deshidratació com ara gastroenteritis o ingesta insuficient d'aigua en dies de molta calor.

En els nadons, els urats es deuen a l'excessiva diüresi dels primers dies de vida que provoca una lleu deshidratació fisiològica.


Tenen alguna importància?

La presència d'urats amorfs a l'orina no és símptoma de cap malaltia però ens dona informació sobre l'estat d'hidratació del nen.


Quan he de preocupar-me?

Els urats es resolen amb una bona hidratació. Per això es important que en cas que apareguin oferim líquids suficients (aigua, suero oral, llet materna... depèn del cas) però si persisteixen en les següents miccions haurem de consultar al pediatre

La presència de sang a l'orina (hematúria) és fàcil de diferenciar però si hi ha dubtes, el pediatre sempre pot realitzar una tira reactiva d'orina o un examen al microscopi.

Per acabar, recordar que hi ha alguns aliments i fàrmacs que també tenyeixen l'orina d'un color ataronjat (vitamina C, pastanaga) o vermellós (remolatxa, mores).

En definitva, encara que els urats amorfs originen preocupació i son un motiu freqüent de consulta la seua presència no ens ha d'alarmar


Data de publicació: 15 de juliol 2018

Quina i quanta llet han de beure els nens?

Cada cop és més difícil decidir quin tipus de llet hem de consumir.

Lluny queden aquells dies en els que només existia la llet sencera, la semi o la desnatada, avui en dia trobem llets suplementades amb calci, omega 3, vitamines, fibra…. o qualsevol altre nutrient que us podeu imaginar. 

A més, als supermercats, les begudes vegetals (civada, arròs, soia...) estan just al costat dels bricks de llet el que confon encara més al consumidor. 

És per això que sovint les famílies ens pregunten quina llet han de prendre els nens



Quina llet han de prendre els nens?

Segons les "Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)" publicat per la Generalitat de Catalunya el 2016  "a partir de l’any, es pot incorporar la llet sencera de vaca, en el cas que l’infant no prengui llet materna"

No té cap sentit que un nen sà amb una alimentació correcta prengui llet sencera de vaca suplementada. La llet és un aliment amb un gran valor nutritiu que no necessita cap tipus de suplementació.

Pel que fa a les begudes vegetals recordar que en cap cas poden substituir la de llet. 


I la llet desnatada?

La llet desnatada gairebé no té greix

A l'eliminar el greix, es rebutgen també les vitamines liposolubles A, D i E. És per això que pràcticament totes les llets parcialment o totalment desnatades estan suplementades en estes vitaminas.

Els pediatres no solem aconsellar que els nens prenguin llet desnatada, sobre tot durant els primers anys de vida que son una etapa on  la llet sencera de vaca assegura un correcte aport de nutrients

Abans d'oferir llet desnatada a un nen parleu amb la vostra pediatre per tal que analitze bé la dieta del nen i us indiqui la millor decisió.


Quanta llet han de prendre els nens?

La llet és una excel·lent font de calci i el calci és imprescindible per a formar els ossos i les dents.

Hi ha altres aliments com les sardines o els espinacs que també contenen calci però habitualment els nens no els prenen amb tant entusiasme com la llet.

És per això que la ingesta de llet ha de cobrir les necessitats de calci de l'organisme i encara que estes necessitats van canviant al llarg de la vida podem afirmar que amb mig litre de llet o derivats al dia tenim les necessitats cobertes


Per què els humans adults consumim llet?

Tots els mamífers passem per un període de lactància exclusiva, seguit d'un altre en el qual anem provant altres aliments, fins que finalment deixem de mamar. Encara que a partir de llavors la llet no és indispensable, segueix sent un excel·lent aliment que els humans fa milers d'anys que consumim.

Fa uns 7.000 anys, durant el Neolític, en el centre d’Europa aparegué una mutació genètica que va permetre que els nostres avantpassats adults mantinguessin la lactasa intestinal i poguessin tolerar la llet d'altres animals. Fins aleshores la llet era només apta per a les cries, a mesura que s’anaven fent adultes la lactasa intestinal anava desapareixent i això feia que no toleressin la llet. 

Sense lactasa intestinal no podem digerir la lactosa (el sucre de la llet) i apareix un quadre de diarrees, flatulències i mal de panxa que rep el nom d’intolerància a la lactosa. Es tracta d’un mecanisme de defensa que evita que els individus adults prenguin l’aliment destinat a  les cries.

El fet de tenir lactasa intestinal durant tota la vida adulta fou un avantatge evolutiu espectacular ja que va permetre accedir a un aliment d’un elevat valor nutricional. Això va fer que la llet esdevingués ràpidament un aliment fonamental en la dieta Europea.

El següent mapa mostra que la capacitat de digerir la lactosa per humans adults varia d’una  zona del mon a un altra i que a Europa estem a una de les zones on millor la tolerem

Quina llet consumien els nostres avantpassats?

Evidentment consumien llet crua, sense pausteritzar ni homogeneïtzar. La llet crua manté intactes tots els seus nutrients però presenta dos grans inconvenients el primer que pot transmetre algunes malalties i el segon que es fa ràpidament malbé. Per tal de conservar-la més temps els primers humans ja van aprendre a fermentar la llet i així aparegueren els primers formatges, iogurts, kefirs…

La fermentació a més d’allargar-ne la caducitat afegeix a la llet un seguit de ferments beneficiosos que coneixem com a probiòtics. Estos ferments converteixen la lactosa en àcid làctic de manera que els derivats làctics contenen menys lactosa que la llet crua, fet important si es pateix d’una intolerància parcial a la lactosa.

---

Quina llet consumin avui en dia?

Actualment la venda de llet crua per consum humà està  només permesa si es comercialitza en un establiment autoritzat amb registre sanitari (ex: formatgeria) i no es permet la venda directa des l’explotació al consumidor final (abans, quan es permetia, era típic anar a comprar la llet a les vaqueries)

El que trobem als supermercats és llet fresca (pausteritzada) i llet uperitzada en Tetra-brik (UHT).  La següent taula mostra les principals diferències.

	CRUA	FRESCA	UHT
Procés	Bullida	Pasteurització	Uperització
Temperatura	40Cº	72-90Cº	150Cº
Temps	Alguns minuts	15 segons	5 segons
Caducitat	2 dies	21 dies	Mesos
On trobar-la?	Formatgeries (nevera)	Supermercat (nevera)	Supermercat

El 85% de la llet que consumim prové de la vaca, majoritàriament de vaques frisonas. Esta espècie produeix de mitjana uns 30 litres de llet al dia, res a vore amb els 3-4 litres que produeix una cabra al dia o els 1-2 litres d’una ovella.


En resum, la llet sencera és un aliment amb un gran valor nutritiu que no necessita cap tipus de suplementació i amb mig litre al dia cobrim les necessitats de calci necessaries per a un bon creixement.

Data de publicació 19 de juny 2018

Bibliografia

1. "Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)"  Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) Edició:Barcelona, abril de 2016