Fa uns dies una mare em comentava que necessitava alguna cosa per a les
rabietes de la seua filla. Li vaig contestar que paciència. Però a part de d’esperar, podem fer alguna
cosa?
Evidentment, si.
Una rabieta és una forma primitiva d'expressar el nostre desacord o frustració. Fins als als 3 anys, la majoria dels nens no tenen
l’habilitat suficient per expressar els seus sentiments amb paraules, i, a
falta de discurs usen plors i crits. Els nens tenen dret a estar
enfadats però han d’aprendre a manifestar este sentiment de forma apropiada.
Com podem evitar les rabietes?
Si el nen es frustra perquè no
aconsegueix que l’entenguin, o perquè no se’n surt amb alguna
activitat.... aleshores els pares només poden mostrar comprensió i intentar
ajudar-lo.
Si la frustració té a vore amb la negativa a cedir a la seua voluntat
aleshores li hem de recordar que hi ha normes que s’han de complir. Aquí és molt
important ser coherent. Per exemple si el nen ens demana insistentment una
llaminadura quan anem al supermercat i alguns dies li comprem i altres no, ell
no entendrà perquè no responem sempre de la mateixa manera. Tampoc és bo dir-li
que “no” per sistema a tot el que ens demana. Hem de saber usar els “no”.
Un altre tipus de rabieta molt freqüent és quan demanem que canvi una
activitat que li agrada per una altra que li agrada menys. Per exemple, anar-se’n del
parc, deixar de jugar.... En estos casos la millor prevenció és una advertència
amb 5 minuts d'anticipació.
És bo recordar que les rabietes son més freqüents quan els nens estan cansats, tenen gana o estan malalts. Identificar
i solucionar estes situacions és la millor manera de prevíndre-les.
Què fem durant la rabieta?
Parlàvem al principi que les rabietes son un acte de comunicació, així
doncs, sense espectadors no hi ha espectacle. L'actitud del nen del vídeo és molt il·lustrativa.
Un cop iniciada la rabieta és molt difícil raonar amb el nen, una opció és
dir-li: “Veig que estàs molt enfadat. Et deixaré sol fins que et calmis. Crida’m
quan vulgues parlar". Quan se li hagi passat i ell vingui cap a nosaltres,
l’abracem i li recordem el molt que l’estimem.
Si la rabieta és molt intensa, destructiva o el nen es fica agressiu. Hem
d’actuar, no podem fer com si no passes res. Primer ens aïllem, fora de l’entorn on té lloc la rabieta. Després el subjectem entre els braços i li parlem de forma suau fins que es
calmi. Això son 2-3 minuts. Si no es calma i rebutja que l’abracem, el deixem sol sense objectes que pugui tirar o rebatre i esperem que es calmi. Un cop
es relaxi, anem i l’abracem per fer-li saber que l’estimem.
En resum, les rabietes som una forma burda d'expressió. Els pares hem d'ensenyar que ens podem comunicar de forma més eficient i intel·ligent. Per això cal que donem exemple i ens carreguem d'empatia i sobre tot molta, molta paciència.
0 comentarios: