dijous, 12 d’abril de 2018

Els cops de cap son dolents, molt dolents



Fa uns dies escoltava en una xerrada TED, el testimoni d'un jugador de futbol America, Chris Nowinski, que alertava de la perillositat dels cops al cap.

Explicava com alguns dels seus companys de la lliga professional havien patit episodis d'insomni, depressió, mal de cap, labilitat emocional... i que fins i tot s’havien donat alguns de demència i suicidi. És el que es coneix per encefalopatia traumàtica crònica (CTE) i està originada per múltiples cops de cap


Com es produeix l’encefalopatia traumàtica crònica (CTE) ?

Amb cada cop de cap el cervell sintetitza una proteïna. A base d’anys i sobre tot de molts cops, esta proteïna acaba formant una espècie de grumolls que entorpeixen el normal funcionament del cervell, de fet, els primers símptomes de la CTE solen tardar en aparèixer de 20 i 30 anys.
I el més important es que no calen traumatismes importants per que aparegui esta proteïna, sinó que el principal factor de risc són els petits traumatismes lleus que habitualment no s’associen a pèrdua consciència.



Qui té risc de patir una encefalopatia traumàtica crònica ?

Totes les persones diagnosticades de CTE tenen una cosa en comú: múltiples cops de cap.  Els esportistes que tenen més risc són aquells que practiquen esports de contacte com el rugbi, boxa, futbol o hoquei.  També s'han descrit casos amb víctimes de violència domèstica
És important assenyalar que no tothom desenvoluparà una CTE. Els principals factors de risc són:

Edat a la que comencen els cops de cap: els científics afirmen que els pacients amb un pitjor pronòstic són aquells que han patit múltiples traumatismes abans dels 12 anys de vida

Durada de l'exposició els cops de cap: els esportistes amb un pitjor pronòstic són aquells que han tingut una carrera esportiva més llarga, es a dir com més temps sofreixes cops al cap pitjor

Segurament també hi ha també una altres factors de risc que encara no s'han descrit i que explicarien la predisposició individual a presentar CTE

Com es diagnostica?

Actualment la CTE només es pot diagnosticar sobre peces anatòmiques, és a dir en cervells de persones mortes.  Mitjançant unes tècniques especials els patòlegs especialitzats són capaços de determinar la presència de la proteïna implicada amb la CTE. Malauradament esta tècnica no es practica de forma rutinària pel que molts de casos de CTE passen inadvertits a les autòpsies


Té tractament?

Tractar una malaltia què només es pot diagnosticar de forma certa un cop has mort és difícil. Per sort, l'aparició dels símptomes propis de la CTE i l'antecedent de múltiples cops de cap ens ha de fer sospitar que ens trobem davant d'una persona afectada El primer pas es parar els cops i el segon oferir teràpia médica i psicològica per fer front als simptomes emocionals i físics de la malatia.


Es pot previndre?

La millor prevenció és evitar els traumatismes i protegir sobre tot als nens perquè ja hem vist que son molt vulnerables.
A Estats Units hi ha tota un debat social sobre si els nens tindrien que practicar o no esports de contacte com el futbol america o hoquei.
El que està clar és que els cascs que duen els jugadors d’estos esports no són sufients per protegir-los

Per acabar us deixo el tràiler de Concussion, una pel·lícula protagonitzada per Will Smith i basada en fets reals que explica com es  van diagnosticar els primers casos de CTE. Malgrat que la traducció literal de consussion sigui conmoció cerebral, en espanyol s'ha traduit per "La verdad duele" una traducció que despista i que menysprea l'intent del productor per donar a conèixer una realitat que durant molt temps ha estat oblidada



Data de publicació: 12 d'abril 2018

Pediatre apassionat de les noves tecnologies i buscador infatigable de nous reptes.

0 comentarios: