Els casos d’assetjament escolar sempre m’han impactat. El
cas de Jokin, un adolescent d'Hondarribia que va acabar en suïcidi,
va fer que els pediatres prenguéssim consciència de la magnitud de la tragèdia.
Qualsevol excusa és bona. Des de traure bones notes, a dur
ulleres.
La història sol començar
amb insults, humiliacions.... i poc a poc va evolucionant a l'assetjament, social (exclusió i aïllament, per
exemple, els deixen fora de les activitats, com un partit de futbol), psicològic (amenaces) i físic (agressions, baralles).
Moltes vegades la
víctima viu en silenci esta situació. En part per vergonya, en part perquè no
troba el recolzament necessari. Molts adults pensen que el problema és “cosa
de nens”. Res més fals.
La solució no és minimitzar el problema. Hem de
parlar amb nen, amb el tutor i amb la direcció del centre. Intentar modificar
la conducta del nen i reconduir la dinàmica del grup.
Alguns cops les famílies
opten per canviar al nen de centre. Tampoc és la solució.
Ara mateix recordo el cas de dues nenes que han reviscut la situació al canviar de centre. Fugir no és l’alternativa. Hem d’educar emocionalment als nens perquè siguin capaços de superar situacions adverses.
Ara mateix recordo el cas de dues nenes que han reviscut la situació al canviar de centre. Fugir no és l’alternativa. Hem d’educar emocionalment als nens perquè siguin capaços de superar situacions adverses.
Us recomano un
parell de links:
--- Associació 'No al
acoso escolar'.
Tenir un adolescent a casa cada cop fa més por.
ResponSuprimeix